Ahir per fi, vam anar d'excursió!! Quines ganes en teníem!! I és que feia dies que ho sabíem i l’espera es feia molt i molt llarga!!! Però bé, ja érem allí!!! Havíem arribat molt bé a Peñíscola i ara ens esperava el millor! Descobrir aquest indret amb una màgia especial!!
Primer que tot vam haver d’esmorzar per guanyar forces. Desprès vam començar a pujar cap a munt i finalment vam trobar el castell!! Ens van explicar una història molt bonica entre un príncep i una princesa, i bé, menys mal que nosaltres estàvem allí, perquè els vam haver d’ajudar!! Es veu que estaven com encantats per un bruixot!!
Així que ben arromangats ens vam posar a buscar i esbrinar, fins que vam trobar un pergamí amagat que ens deia el què havíem de fer!! Dit i fet, així ho vam fer!! Ràpid preguntant a la gent del poble on estava el “bufador”. Teníem la missió de tirar dues pedres per a què els prínceps fossin feliços per sempre... el temps corria i nosaltres teníem la responsabilitat de salvar-los!! La gent d’allí va ser molt amable amb nosaltres i ens van dir cap a on havíem de buscar-lo!! Un cop trobat, les pedres hi van fer cap, i els prínceps ja estaven salvats!!
Quin fart de córrer, de buscar,....i quina gana tu!!! Així que ja era hora de dinar!! En un tres i no res ja no hi quedava res!! Això si, ja havíem tornar a recuperar forces i mentre uns miraven animals, els altres pujaven a cavall i per cansar-nos molt més, fins hi tot vam tenir ball!!!
Això si, a l’autocar, algú va tancar l’ull un bon ratet!!!!
Primer que tot vam haver d’esmorzar per guanyar forces. Desprès vam començar a pujar cap a munt i finalment vam trobar el castell!! Ens van explicar una història molt bonica entre un príncep i una princesa, i bé, menys mal que nosaltres estàvem allí, perquè els vam haver d’ajudar!! Es veu que estaven com encantats per un bruixot!!
Així que ben arromangats ens vam posar a buscar i esbrinar, fins que vam trobar un pergamí amagat que ens deia el què havíem de fer!! Dit i fet, així ho vam fer!! Ràpid preguntant a la gent del poble on estava el “bufador”. Teníem la missió de tirar dues pedres per a què els prínceps fossin feliços per sempre... el temps corria i nosaltres teníem la responsabilitat de salvar-los!! La gent d’allí va ser molt amable amb nosaltres i ens van dir cap a on havíem de buscar-lo!! Un cop trobat, les pedres hi van fer cap, i els prínceps ja estaven salvats!!
Quin fart de córrer, de buscar,....i quina gana tu!!! Així que ja era hora de dinar!! En un tres i no res ja no hi quedava res!! Això si, ja havíem tornar a recuperar forces i mentre uns miraven animals, els altres pujaven a cavall i per cansar-nos molt més, fins hi tot vam tenir ball!!!
Això si, a l’autocar, algú va tancar l’ull un bon ratet!!!!
